La cadena de supervivència en primers auxilis

Què és i perquè serveix la Cadena de Supervivència

què és la cadena de supervivència en primers auxils?

La Cadena de Supervivència en primers auxilis

 

Què és una Cadena de Supervivència en primers auxilis?

La Cadena de Supervivència es refereix a una sèrie de passos a seguir davant d'una víctima que està patint una situació d'emergència sanitària, com ara un atac de cor o una parada cardiorespiratòria. L'aplicació d'aquesta sèrie d'accions també s'anomena Suport Vital Bàsic.

La realització correcta d'aquests passos farà que les possibilitats de supervivència de la víctima siguin més grans i que els danys i les seqüeles que pugui ocasionar disminueixin.

 

La importància de la Cadena de Supervivència 

A la nostra vida quotidiana, ja sigui a l'entorn laboral o familiar, podem presenciar situacions d'emergència en què s'ha d'actuar de manera immediata per poder garantir la supervivència de la persona afectada.

Tendem a pensar que només aquelles persones que pateixen malalties cardiovasculars es poden veure afectades i, no és així, aquests episodis poden aparèixer de forma sobtada sense cap pronòstic anterior a la seva aparició ja que es consideren patologies no traumàtiques.

Per això, resulta vital poder reconèixer a temps una per a respiratòriasaber activar l'ajuda sanitària avisant els serveis d'emergència i, fins que arribin aquests, saber realitat maniobres RCP correctament per poder ajudar la víctima. Tot això, ens pot convertir en anelles de la cadena de supervivència i, si un d'aquests es trenca o no s'executa correctament, la probabilitat de supervivència de la víctima disminueix considerablement.

 

Com dur a terme la Cadena de Supervivència

La manera de procedir a l'hora de dur a terme aquesta Cadena de Vida, ha de respectar un degut ordre per poder brindar una correcta aplicació de les tècniques i una ajuda d'emergència segura a la persona afectada.

El primer pas de la cadena de supervivència és trucar al 112

 

 

Reconeixement i demanda dajuda

Sospitarem que una víctima pateix un atac de cor o infart cardíac quan tingui un fort dolor al centre del pit, irradiat cap als braços o altres llocs del cos, es trobi marejat i suï abundantment. si ens trobem una víctima que no respira; activarem immediatament els serveis d'emergències trucant al telèfon 112. Sospitarem una parada cardiorespiratòria en tots els pacients que convulsionin.

Reanimació cardiopulmonar (RCP)

Per mantenir la cadena de supervivència davant d'una parada cardiorespiratòria iniciarem immediatament les maniobres de Suport Vital Bàsic (SVB), realitzant la RCP amb compressions toràciques de qualitat i insuflacions de rescat.

Desfibril·lació externa automatitzada

A la majoria de parades cardiorespiratòries el tractament més eficaç per al pacient és la realització d'una descàrrega elèctrica (desfibril·lació) amb un DEA. Això farà que el cor pugui tornar a funcionar amb normalitat.

Per cada minut que triguem a fer la descàrrega elèctrica les possibilitats de supervivència disminueixen un 10% aproximadament. La realització d'una desfibril·lació durant els 3-5 minuts després de l'atur pot aconseguir una supervivència de fins al 50-70%.

Cures post ressuscitació

Després de la realització d'un SVB exitós és necessària la presència de personal mèdic per fer cures avançades per restaurar la qualitat de vida del pacient. Més informació sobre formació en suport vital bàsic i la cardiprotecció despais.